ANTIGA RDA, SAXÒNIA, LEIPZIG, NOSTÀLGIA VERMELLA

La RDA (República Democràtica Alemanya) va ser el tros germànic que va ocupar la unió soviètica després de la segona guerra mundial.

Arribant amb el tren a Leipzig ràpidament es respira l'atmosfera estranya i tenebrosa d'aquesta zona, als afores molts pavellons de la CCCP encara existeixen i la majoria estan abandonats, som al mes d'abril i els 4 graus de temperatura no ajuden a alegrar l'ambient.

En sortir de l'estació, observo els primers rostres d'aquest tros d'Europa de l'est, percebo l'aspecte de tristor però també tenen nostàlgia, el color vermell és enyorat fins i tot pels descendents d'aquells que tant van patir, i per partida doble: en l'època del senyor del bigoti i després en la posterior repressió comunista durant més de quatre dècades...

SAXÒNIA, LEIPZIG

La Forestpics es desplaça més de 8000 km i ens fiquem en les entranyes d'europa, concretament a la Saxònia, aquesta actualment és un dels estats lliures d'alemanya de l'est i va pertànyer a la RDA entre 1949 i 1990.

De Leipzig molts grans músics han sortit (Bach, Wagner, Mendelssohn, entre altres), el més venerat de tots és Bach, des del pati interior de casa seva vam plasmar el cel saxó, tots els cels són semblants ja que la història s'escriu només des del sòl...

LOUISIANA & MISSISSIPÍ STATES

Estem a la frontera amb l'estat de Mississipí, en lloc de mirar sota mirem amunt, uns territoris aquests que van ser Espanyols, no sabem si això és el meravellós món que cantava Louis Armstrong però així ens acomiadem de les memorables vistes del sud d'USA, les àguiles cacen només quan ho necessiten, no sempre...

NEW ORLEANS, VUDÚ

El Vudú el van portar els esclaus d'àfrica, els fetitxes del terror i la por a algo desconegut redueixen la respiració, imatges i pensaments provocats per les seves pèssimes i submises condicions de vida, no existeix només per fer el mal sinó per fer altres coses més sanes, el màxim és aconseguir invocar l'esperit de la Marie Laveau, la "sacerdotessa" morta el 1881, per aconseguir el que un vulgui...