BERGERACÉs brutal la riquesa fluvial d'aquest país, no van ser les escluses i els varis desnivells lo que em va impactar més, sinó la bellesa de la deixadesa, sense manteniment l'harmonia de lo vetust provoca un aroma difícil d'oblidar.
viernes, octubre 17, 2008
Jo, una càmera. Una porta al món.
A la recerca...
La ironia mai és immoral...
- BERGERACA Bergerac l'hivern és tan tancat que no v...
- MILLAU, EL PONT MÉS ALT DEL MÓNObra mestra de l'en...
- CANTAL, ST FLOURPoques fotos de boires hi han a la...
- LOZERE, L'HOME I EL PALNomés els voltors podien pe...
- LA FI DE LA PANAMERICANALa Panamericana és un comp...
- ANDES 3000, ON VAN ELS CAMINS?Dels Apenins als And...
- TERRA DEL FOC, LA PRESÓ DE LA FI DEL MÓNA principi...
- TERRA DEL FOC, LAGO FAGNANOEl llac més sorprenent ...
- TERRA DEL FOC, LA LAGUNA BOMBILLALa bellesa dels p...
- TERRA DEL FOC, EL LAGO ESCONDIDOVisions de l'aigua...
5 Comments:
El que passa es que tu vius en un secarral, a l'europa civilitzada hi ha aigua
Això majete no va estar al nostre viatge primaveral oi? pq no em sona...
Pues a mi em tens bastant seca de fa temps...
Majete, era un altre viatge, això era del desembre.
'Brutal' la nostra riquesa fluvial ? o_O vaya terminología que empleas (!) :D
Aparte de esto me gusta la foto, el verde de la vegetación es bastante luminoso y contrasta bien con el tiempo gris taaaaan frecuente al norte del Pirineo y aún más frecuente al norte del Loire...
VD
Publicar un comentario
<< Home