Benvinguts a Islàndia, l'illa de les aurores boreals, de l'aigua i el gel entre altres coses, podem veure com és el seu cel "estiuenc" de migdia, com es pot comprovar no convida a clavar-se una migdiada sota un arbre però si ens dóna una sensació agradable de lo misteriosos que poden ser alguns confins de la terra...
martes, noviembre 29, 2011
Benvinguts a Islàndia, l'illa de les aurores boreals, de l'aigua i el gel entre altres coses, podem veure com és el seu cel "estiuenc" de migdia, com es pot comprovar no convida a clavar-se una migdiada sota un arbre però si ens dóna una sensació agradable de lo misteriosos que poden ser alguns confins de la terra...
miércoles, noviembre 23, 2011
viernes, noviembre 18, 2011
jueves, noviembre 10, 2011
Els diminuts punts negres que veiem a dalt són persones agrupades en fila degut a què estan encordats, el gran perill són les allaus, si es trenca la glacera vertical tot es pot anar cap avall, els lligams amb altres persones et poden salvar però també et poden arrossegar a situacions complicades...
jueves, noviembre 03, 2011
Cervino en italià o Matterhorn en alemany, després de dos dies plens de núvols va aparèixer una escletxa i vaig poder per fi aconseguir l'observació per fotografiar lo, l'emblema de la Paramount i el Toblerone, és com una versió de butxaca del K2 però sembla ser més escarpada i vertical.
La seva primera ascensió al 1865 va acabar en una de les tragèdies més recordades de la història de l'alpinisme, a Edward Whymper i els seus se'ls va trencar la corda en el descens morint quatre d'ells, fins i tot la reina Victòria volia prohibir aquella nova moda dels anglesos de desvirginar cims dels alps, en aquesta època sobre els morts haurien de dir el mateix que es diu ara, o sigui que van morir fent el que els agradava, que eren molt bons i que el seu llegat perdurarà eternament...