Benvinguts a Louisiana, l'estat sureny situat entre els de Texas, Arkansas i Mississippi, malgrat la seva història d'esclavitud i de desastres naturals vaig notar que és un poble alegre.
Majoritàriament de raça negra, el somriure va ser un factor predominant que vaig poder observar, sobretot qui surt de la feina o de l'escola, tots caminen en grup sabent que únicament són americans però tant la seva colonització com els seus avantpassats són d'altres continents...
Jo, una càmera. Una porta al món.
A la recerca...
10 Comments:
Sembla un bonic barri per viure-hi (ironic off)
Sembla que és una d'aquelles fotos que vas tirar dissimuladament. També portaves uns pantalons blaus estampats per a integrar-te millor en l'ambient?
Si, uns texans blaus molt makus, pues en aquests barris tothom et saludava de bon rotllo, no hi vaig veure perill.
El segon "robert" no soc jo... suplantador, manifesta't! hum!
Un brother teu Majete, estas de sort!!
Menos mal que EEUU se consideren el 1er pais del mundo porque aparte de los coches veo alguans similitudes con Cuba(carretera destrozada, casas que no pintan muy bien...) estamos muy lejos de Wisteria Lane, jaja!
Wno, és zona que fué destruida por el Katrina en 2005.
Ya... claro, pero aún así parece que no se empeñaron mucho en reconstruir... en Perú vi zonas que pintaban mejor un año después de un terremoto que había revuelto todo...¿será que los peruanos son más unidos y menos racistas que los estadounidenses?.......
Bush tuvo muchas críticas por como gestionó la reconstrucción de Lousiana, no se mataron mucho, incluso algunas cosas que no se destruyeron quedaron peor por culpa de la mala gestión, creen en otro tipo de colorido, sólo americano, por supuesto.
soc en Robert del Guinardó, per aquí bcn també hi ha molt de color i sobretot un ambient ple d'optimisme.
Publicar un comentario
<< Home